Senescència

Riu la senescència, vés no em mori mai
Viurem prou temps
Intens esclat amb el sol
Un temor s’atança
Malaurada claror
Del temps crec no adonar-me'n prou si resto dret
Cingles d’avidesa semblen buidar l’horror
L’aridesa del món empeny l’horitzó
Dins un altre dialeg de sords
No el pretenc allà on jo sigui, desfer
Ni posseir el que no sóc, si no hi sóc
Cada dia un mal de nou
Un nou dia, una vida enfront dorm
No hi ha mal que esbotzi el cor
Si al darrer tomb m’acarona la mort
Riu la senescéncia, vés no em mori mai