Altars

Són records que m’arraconen
Dins de les sales meu cor
M’enfonsen, com el silenci busquen sots
Que les cascades grises omplen
Són d’ell, un vell amic que mor
D’un bell mig on no en sóc clos
D’un bell mig, ja no és ell, en sóc jo sol
En els marges de la via
S’aixequen grans altars
Quan de seda hom els cobria
Anys més tard l’afany els crema
I ja no és ell, en sóc jo sol