El canonge de la Seu,
Veieu.
T una neboda,
Ja l’ha filada en Tomeu
(Veieu.)
I tant li agrada
Que dormiria prop seu
Que porta pressa,
(Veieu.)
En Tomeu.
(En Tomeu, En Tomeu)
(S'ha filat a la neboda
Del canonge de la Seu.)
Un amic li diu: Tomeu feu una cosa,
De dona us disfressareu grassa I prenyada
I aixopluc demanareu a cal canonge
(Veieu.)
De la Seu.
(Bon, bon, bon ping…)
(Bang bang…)
El canonge de la Seu li obre la porta.
— Bona dona, qu voleu a aquestes hores?
— Bon aixopluc, pare meu,
Que el temps s de gos
(Veieu.)
Si voleu.
(Bo, vi bo, vi bo…)
— Prenyadeta b ho sembleu,
La bona dona,
Amb la noia dormireu
Que si hi ha noves
B prou que us arreglareu
D’aix les dones, veieu,
Ja en sabeu.
(Nyic, zu, zu, nyic…)
(beee)
Ja es fica al llit en Tomeu amb la neboda,
La neboda quan ho veu,
Ah!
Crida que crida,
— Ai, que s un home, oncle meu!,
Que aix no enganya,
(Veieu.)
Ni t preu.
El canonge de la Seu, es mig desperta,
Que ha parit la dona, es creu,
I ja s’hi tomba.
— Neboda, ja us ho fareu
Que si s un home,
(veieu)
Ser hereu.
La neboda I en Tomeu aviat s’entenen
I l’embars, amic meu, se li encomana
A la neboda, sabeu
D’aquell canonge,
(Veieu.)
De la Seu.
Aleuia…