T'esperem Companya

Quantes mirades han quedat rere les finestres
Quantes mirades rere el vidre blanc?
Que la vida se t’escola
De no poder ni veure els dies
De quin color tens aquests ulls dins de la tempesta
De quin color és la teva llibertat?
Desplega els punys i traça en l’aire
Tot l’amor que no et deixen donar
Que la por no es converteixi en indiferència
Que l’odi et faci rebel de la realitat
Si és cert que neixen flors de les ferides
Jo sento cridar la terra cada dia
«Terroristes de la vida
Furtadors de sentiments!»
Ara i sempre els punys en l’aire
T’esperem companya, et volem a casa