Maria

T’estimaré, però no sempre puc fer-ho més
Amb un vestidet blanc, amb roses i volants
Crida, canta, per molt anys! avui és el teu sant
T’estimaré…
Ets la mare que enamores
Ets el nom de les senzilles
Ets la mare més divina
Ets la queixa de les queixes
Ets soferta mai no et queixes
Ets l’hòstia consagrada, vull dir la rehòstia
Maria…
T’estimaré, però avui no puc fer-ho més
Ets la sort, sort del qui malgasta
Ets la dona de les dones
Ets la veu de les femelles
Ets la nineta de les nines
Ets la pau de la impaciència
Ets la mare de la sapiència
Ets la queixa de les queixes
Ets soferta…
La més artista, altruista
Tens el cor mes dolç
Ets la sort…
Ets l’esquena pinten bastos
Ets la fe del que no hi creu
Ets la treva, mai la guerra
T’estimaré…