El Mes Dur Sempre Guanya

Aquest malson de créixer esgotadorament
Dins d’un cos endurit
Ple de bonys i d’arrugues, que cap pluja no estova
Tants inútils records, el vent, les coses tendres
Afeixuguen la sang
I cruix a cada pas tota la baluerna
Al capdavall, el cos s’adaptarà
Al rectangle de fusta del taüt
Res no deforma tant com la vida mateixa