Diuen

Jo que he escanyat la filla
Obedient de Tu
I l’he enterrat, convulsa
Encara, sota el glaç
No sé ofegar la fosca
Ranera que es marida
Dòcilment a la teva
Enllà del mur. I ençà
Ella parla per mi
Sura damunt de l’aigua
Inmòbil el silenci
D’aquella que no sé
Si sóc
Que el foc emporpri
L’hora muda i desclavi
Llengua i camins. Que el dia
Neixi, nu, del desglaç