Dolça Remor de Cada Tarda

Dolça remor de cada tarda,
no t’esvaeixis, amanyaga’m
amb veus i amb rialles
d’infants que canten
al meu carrer on, només ells,
duen tendresa cada vespre
i vells records que fa renéixer
nostàlgia dels braços,
de no poder estimar-los…
Atura un poc aquest turment.
Agredolçor de cada tarda,
torna un cop més i embriaga’m;
no te’n descuidis, vine,
porta’m el seu somriure,
tot i que sé que no és per a mi.