Presoner

A dins meu hi ha un presoner
Tancat amb pany i clau
Fèrries cadenes, les raons que el tenen pres
Esgarrapen el seu cos, nodrits amb aigua i pa
Ja ningú no pensa en ell
De tant temps que fa que hi és
Atrapat dins un rectangle
De murs quasi transparents
Condemnat a ser immutable
Mentre tot al seu voltant va canviant
Tan sols diu:
«Queda't amb mi, queda’t amb mi
Queda’t amb mi fins demà
Queda’t amb mi, queda’t amb mi»
Però ningú no el sent parlar. Tan sols diu:
«Queda't amb mi, queda’t amb mi
Queda’t amb mi fins demà»
I estavella els seus mots fent una estrella al teu davant
S’il·lumina el presoner
A dins del seu forat
Cada vegada que a prop seu et veu passar
Posa els dits allà on ets tu
Somia en un demà
Sense cadenes ni grillons que apretin tant
Però és la pell d’aquell qui us parla
Mur de singular presó
Que assassina a cop d’espasa
La remor que va sonant com un plany
Que sols diu:
«Queda't amb mi…»
Éssers amb dues cares, poblen el seu pensament
Parts d’un text indesxifrable, però que és meu, és meu
Tan sols diu: «queda't amb mi…»