Fora dels murs

Vaig caminant pel riu de gent però em trobe sol
Va caminant la capital i va xafant-me la son
El seu ritme es clava al cos com una forca
Una música que accelera i em desborda
S’han dispersat tots els meus i sols em queden cançons
Deixa que m’espolse la boira del cap
Vull tornar un segon i respirar
Per a què me’n baixe d’aquest món un moment
Para, per a què puga descansar del ciment
Deixa’m rebolcar-me en els meus racons
Torne en un segon
Fora dels murs hi ha una pluja d’estrelles
Senc la claror com renaix al meu cap
Fora dels murs entre pedres i sendes
Sonen les hores al vell campanar
Allà on les serres em resguarden
I es perd l’asfalt entre els camins
Allà on el temps es para
I retrobe els sentits
Batega el so, per un moment tot es transforma
La melodia es fa més lenta i té més força
S’han dispersat tots els núvols
I renaixc al meu niu
Deixa que m’espolse la boira del cap
Vull tornar un segon i respirar
Per a què me’n baixe d’aquest món un moment
Para, per a què puga descansar del ciment
Deixa’m rebolcar-me en els meus racons
Torne en un segon
Fora dels murs hi ha una pluja d’estrelles
Senc la claror com renaix al meu cap
Fora dels murs entre pedres i sendes
Sonen les hores al vell campanar