Jimi

Vam coincidir en un mirall
Et pintaves els ulls de carbó
Les finestres reflectien l’interior
D’aquell bar mentre lliscàvem nit avall
Val la pena celebrar-ho com cal, cambrer
Faci el favor de posar en fred el champagne
Ara hi corro, va dir ell molt fred amb l’afany
De tancar ràpid i baixar la persiana avall
Llavors vaig pensar que allò duraria per sempre
Llavors vaig pensar que jo, ja era el senyor
L’endemà volies anar a un centre comercial
Necessitaves un llit, una taula, un sofà
Em vas dir que era per tornar a començar
Mentre remuntàvem la rambla del Raval
Quan aquell gos lleig em va voler mossegar i
L’amo begut et va dir: el vull fer sacrificar
Em vas convèncer que te l’havies de quedar
I ja anant tu i jo, llit, gos, taula i sofà
Llavors vaig pensar que allò duraria per sempre
Llavors vaig pensar que jo, ja era el senyor
L’endemà al matí no eren ni les 7
Vaig pensar que eres tu amb el nas fred
I em llepava la cara però aquell alè
Era més aviat de gos mal nodrit i petaner
Vaig entendre que volia sortir
Però al carrer i sense corretja, va fugir
Per un moment casi segueixo el seu camí
Però el vaig atrapar i vam tornar junts al teu llit
Llavors vaig que allò duraria per sempre
Llavors vaig pensar que jo ja era el senyor
Ja era el senyor… del teu cor