Tots Dos Ens Equivocàrem

Com més llunyana, més bella
Terra desig i record
Quan ja siguis impossible
De tan bella m’hauràs mort
Tu sempre em seràs esquiva
Jo per sempre seré teu, adéu
Tots dos ens equivocàrem
Tots dos vàrem perdre el nord
Tu quan a pams et venies
Jo quan deixava el teu port
Ara els dos a la deriva
Paguem l’error i ens sap greu
Diuen que el somni s’abasta
Quan el desig és prou fort
Fossis tu tal com podies
Jo no voldria més sort
Pogués veure’t lliure i viva
Llavors sí que em fóra lleu l’adéu