El Meu Poeta

Anit vaig somiar que anava a cal poeta
I li vaig demanar un poema per fer una cançó
Li vaig demanar que em donàs unes paraules
Com un vestit a mida pensat per lluir-lo
La tarda era d’estiu i a l’hora de la sesta
Dormien les paraules dins el seu menjador
Anava despertant les que més m’agradaven
Les anava enfilant dins el seu mocador
El poeta llançà el mocador a l’aire
I així em naixien arbres plens de flors
Les paraules hi penjaven totes juntes
Hi feien garlandes de tots els colors
Ell era el poeta que jo m’estimava
I que em recordava tots els meus amors
I amb aquella veu, per mi tan coneguda
Cantà una tornada de vells trobadors
Aquella nit d’estiu a casa del poeta
No l’oblidaré mai per molt que visqui jo
La lluna ens ajudà a fer bona la lletra
I a la matinada naixia una cançó