Eklemedir

Quan no tenia més esperances
Quan el meu cau només era l’oblit
Només bevia aquest vi aspre
Del més obscur raïm
Tu vares dir-me unes paraules
Que em van tornar als meus petits abrils
Amada, amada em deies, i el sol fugia
Gelós d’aquelles nits
Amb la tendresa m’acariciaves;
La meva pell volava com un crit
Perquè somniava amb les paraules
Que mai no em vares dir
Vas apagar-te com un capvespre
Jo vaig tornar al cau dels meus oblits
On m’esperava un vi més aspre:
La teva veu fugint
Només deu dies varen bastar-te
Per a emmudir, amat, amat
Ara ets un eco que no em contesta
Amat, adéu, amat