Merhaba

Al record d’Ulisses que ensenyà a la terra
La passió primera de fer-se a la mar
Al jardí d’escuma que envolta el viatge
Cada cop que l’home torna a navegar
Al vaixell que passa amb la vela estesa
La sola bandera que ha tingut la mar
Al cel de gavines coronant les barques
Cada cop que tornen: hola! merhaba!
Al dofí que muda la rancor per dansa
I quan veu la barca corre a saludar
A la pau que deixa un temps de bonança
A la mar cansada: hola! merhaba!
A la veu salada que va dir a la terra:
Tu ets la meva filla, no ho oblidis mai
Al país que encara obre la frontera
A la mar mestissa: hola! merhaba!