Ceràmiques Guzmán

No esperava una noia tan bonica,
Darrere d’aquest taulell.
El teu estil em fascina.
On has estat tot aquest temps?
I aprofitar, ara que et gires,
Per donar grcies al Cel,
I per passar-te revista,
Dels talons fins els cabells.
No t’espantis per, ara, voldria dir-te,
Que ho ets tot per mi I que jo puc ser tot teu.
Vull sentir-te explicar la teva vida,
Els teus somnis, I, els teus grans secrets.
I tornes I em dediques el ms gran dels teus somriures,
I emboliques el paquet,
I les teves mans expertes,
L’adornen amb un llacet.
I congelo el moment quan les nostres mans es creuen,
A l’intercanviar el bitllet,
Per els teus ulls estn nerviosos,
Has d’atendre altres clients.
Per, si dubtes, podries atrevir-te
A sortir amb mi per fer un cigarret.
Per si penses que podria servir-te,
Jo m’esperar per aqu encara algun temps.