Deixa-la, Toni, deixa-la

Deixa-la, Toni, deixa-la!
No veus que no et convé?
Ningú mereix que et perdis tot el que t’estàs perdent
Quan vegis que està ben adormida
Aparta-li els cabells del front per fer un últim petó
I ajusta la porta sabent que estàs fent el millor
Allunya’t, com s’allunya la marea
Quan despulla lentament les roques del penya-segat
I, sense mirar enrere, Toni, deixa-la
Deixa-la, Toni, deixa-la!
Escolta’ns bé i aprèn!
Ningú mereix que et perdis tot el que t’estàs perdent
Ja veuràs que quan s’inflin les veles
Com un vell amic, el vent, t’acariciarà la pell
Mentre a terra es va fonent, Toni, tot el que et reté
No sents les onades que et reclamen?
No veus que et guia el cel constel·lació a constel·lació?
Acosta’t a la barca, rema i deixa-la
Vine, Toni, vine!
Ningú canta tan bé!
Ningú mereix que et perdis tot el que t’estàs perdent
Tornaràs a sentir sal a les venes
I en llevar-te en algun port, qui sap, potser et preguntaràs
A qui pertany el nom que decora el teu braç
Creu-nos, Toni, l’aigua encara és fresca
I el sol segueix sortint cada matí a l’horitzó
Serà més fàcil del que et penses, deixa-la
Deixa-la, Toni, deixa-la!
Inventa’t un món nou i deixa-ho tot a terra
Que, amb la vida, ja en tens prou
Deixa-la, Toni, deixa-la!
Fes el favor d’estar content
Que, per somriure fent-nos vells
La vida és suficient