Els Bons Fotografs

Vindreu, parents llunyans
Quan us talli el son un telèfon esverat?
Vindreu, amics d’abans
Si enmig del diari el cor us fot un salt?
Vindreu, petits infants?
Mudats, dins d’un cotxe, direu: «On estem anant?»
Vindreu, avui germans?
Si esteu per allà al mig, per mi no serà tard
Vindràs, antiga amant, estranya entremig d’estranys?
Sabràs, com sempre, viure-ho des d’un discret segon pla¿
Vindreu, xiprers altius?
Va! Feu llargues ombres que viatgin lluny
Vindreu, records bonics?
Va! Arrenqueu somriures al moment més cru
Vindrà el bon temps, la calma, el Sol com va declinant?
La llum perfecta que els bons fotògrafs passen la vida buscant