cop de juny

Tinc un sentiment escanyat
Porto mesos fent cançons
Buscant com escapar-me de mi
Buscant com destapar la passió
He fet el trasllat a ciutat
De metàfores i jocs
I ara escric poemes que parlen
Des del pis i els seus racons
He trobat remei en fruir
Amb nuesa aquest present
I no deixar-li lloc a l’enyor
Tot domesticant la buidor
M’he trobat passant pel cantó
De pretèrits munts de rocs
Fites que assenyalen presons
I punts remots del nostre món
I em venç un cop de juny
Que em crema els ulls
Tens un cel tan clar i un estel tan llarg
Tens el ventre pla i un lloc on firmar
I tens un dubte temorós que et fa trontollar
I jo suspiro al veure’t tornar
I saber encaixar el què em portaràs
Crec haver tornat els records
Una llum intermitent
Símbol que s’apaga la veu
Que abans cantava en nom teu
He fet el trasllat a ciutat
De desenes de records
I ara veig esquerdes que parlen
De l’hivern del nostre amor
I em venç un cop de juny que em crema els ulls
Un cop de juny que em crema als ulls
Som fets de l’estiu que encèn a dins
Aquesta revetlla de noms que vol i dol
Tens un cel tan clar i un estel tan llarg
Tens el ventre pla i un lloc on firmar
I tens un dubte temorós que et fa trontollar
I jo suspiro al veure’t tornar
I saber encaixar el què em portaràs
Tens un cel tan clar i un estel tan llarg
Tens el ventre pla i un lloc on firmar
I tens un dubte temorós que et fa trontollar
I jo suspiro al veure’t tornar
I saber encaixar el què em portaràs