L'emigrant

Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.
Adéu, germans: adéu-siau, mon pare,
ja no us veuré més!
Oh! si al fossar on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me’n desterra
que em fa sofrir!
Estic malalt, mes ai! porteu-me en terra,
que hi vull morir!
O dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.