La Darrera Mirada Enrere

Quan et vaig conèixer
vaig tenir un flaix,
es clar que eres tu
el que m’havia de passar.
Tot d’una vaig viure
al teu costat
ara fa massa temps.
Solitud que amb el teu record
s’esvaeix com si fós el fum
d’aquell foc d’estels
que brilla als teus ulls,
als teus ulls.
vine i mostra’m el vent
que fa màgic l’alè del teu cos,
vine i torna’m al camí
on tu i jo vam ser un sol foc.
La llum del dia ja se’n va,
tot el que comença ha d’acabar.
Tu has agafat un tren
que no saps on et durà,
i jo un camí
que mai no esborrarà
la darrera mirada enrere.