Pensar és la Forma Més Sofisticada de Mentir

De tant pensar en tu, em cauen els cabells
De tant pensar en mi
Et surten arrugues i se t’apaguen els ulls
Potser ja ha arribat el moment d’oblidar tot allò que hem après
Potser ja ha arribat el moment d’oblidar els nostres somnis i deixar-ho estar
Perdona’m, ja tinc el meu càstig, que és viure sense tu;
Mentides d’amor, silenci i dolor. Petit àngel enyorat
Potser ja ha arribat el moment d’oblidar tot allò que hem après
Potser ja ha arribat el moment d’oblidar els nostres somnis i deixar-ho estar
La vaca que riu, que riu per no plorar
Pensar és la forma més sofisticada de mentir
No escoltis, no val la pena, el que dic ja ho han dit;
Cançons fermentades, veus desafinades, mentides en clau de sol
Oblida tot el que has après, és absurd i no serveix per a res;
Oblida tot el que t’han dit, et fa nosa i no té cap interès
Potser ja ha arribat el moment d’oblidar tot el que hem aprés
Estúpids refranys populars, poca-soltes i bèsties que ens fan ignorants
Potser ja ha arribat el moment d’oblidar tot allò que hem après
Potser ja ha arribat el moment d’oblidar els nostres somnis i deixar-ho estar