Humils, forfaitz, repres e penedens

Humils, fofaitz, repres e penedens
Entristezitz, marritz de revenir
So, qu’ay perdut de mon temps per falhir
Vos clam merce, Dona, verges plazens
Maires de Crist, filh del tot poderos
Que no gardetz cum suy forfaitz vas vos;
Si’us plai, gardatz l’ops de m’arma marrida
Que’l camis es de comensar cozens
Tant es estreitz et aspres per fromir;
E quar del mon se fa tan dreu partir
Es del camin greus sos comensamens
E l’acabars es pus greus per un dos:
Tans hi trob’om de passes perilhos
Que nuls ses guit no va tro la guandida
Per nos, Dona, verges regins, fos
Maires del filh de Dieu tot poderos:
Doncx acaptatz d’elh a nos esta guida