1939

Em vas contar que els mataren
A les persones d’oblit i horror
Amb l’esperança afusellada
Escrita en llagrimes de foc
Vas marxar en llargues columnes
Pels camins de fred i dolor
Cames i cors plens de ferides
Aquell mil nou-cents trenta-nou
Renaix la memoria
Renaix la consiencia
Renaix l’esperança
Renaix a victoria
Em vas parlar del llarg exili
A les presons del teu record
Amb l’enyorança derrotada
Escrita en llagrimes de foc
Vas tornar amb cara envellida
Sense renuncies ni remors
Amb la ferida en la mirada
D’aquell mil nou-cents trenta-nou
Renaix la memoria
Renaix la consiencia
Renaix l’esperança
Renaix a victoria