Sempre Que Hi Ha Lluna Plena

Hi ha molts cops que penso
qui sóc jo realment
i és quan miro els teus ulls
i és com quan mires el cel,
pots veure-hi moltes coses
però sempre diferents.
Hi ha molts cops que penso
que hi faig en aquest món
que no és res sense tu
i amb tu tot es confon,
món que tant es belluga
però a cops sembla ben mort.
Sovint em trobo tan lluny de tu…
i et necessito, més que mai et necessito,
res més que tu pot fer sentir-me viu
perquè tu tens tot el meu cor…
perquè tu tens tot el meu cor
fes-ne el que vulguis.
El teu record encara em fa esborronar a les nits
i somio en despertar-me al teu costat cada matí
a acaronar-te les galtes,
poder sentir-te a prop de mi.
Quan ens separi
un tros de mar,
quan la distancia
tracti d’anar esborrant al passat,
mira la lluna i no m’oblidis mai,
voldria tornar-te a acariciar
i avui que no ets al meu costat
puc dir-te que et segueixo estimant.
I a les nits de lluna plena
tornaré a comptar els estels
des de la mateixa platja
enyorant la teva pell.
esperant que la llumeta
segueixi encesa eternament.
Sempre que hi ha lluna plena…