Noia de Vidre

Cada dia cap als volts de les nou
Mentre el poble es treu el son
Ella surt de casa, sense fer soroll
Esquivant els gats que li estripen els mitjons
Jo l’espero, sense poder dormir
I l’espio des del llit
Tot contant les hores que queden per tenir
El moment pel qual vull que arribi ja la nit
Quan des del campanar
Sonen els quarts
Sempre empaitant les dotze
Ella des del quarto estant
Un breu instant
Em mira i plora
Parla amb mi, noia de vidre
Parla amb mi, digue’m que vols
Donaria el que fos per saber què m’amagues
Quan et quedes tot sola a casa
Ja fa mesos, des de que va arribar
A la casa del davant
Si ens trobem fa veure que no sap ni qui sóc
Però a la nit és meva durant aquells segons
Quan des del campanar…
Parla amb mi…