Tristesa

Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa
Sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
Dins es carrers d´una piscina
Ses estrelles tan enfora, sa distància, sa tristesa
Dins ses aurores sa tristesa se destila i s´evapora
I es meus niguls aquàtics perden gota a gota
Tot es seu pes, ses seves ombres
Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral
De paraigues dins sa neu
D´arbres tan indiferents, de rellotges aturats
D´impossibles sentiments
Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa
Sa tristesa és un música austrohóngara i vermella
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
Dins es carrers d´una piscina
I es meus niguls aquàtics perden gota a gota
Tot es seu pes, ses seves ombres
Des meus vidres entelats, de solsticis en s´hivern
D´aerostàtics ancorats
De carrers abandonats, de pel·lícules només
De matins difuminats
Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral
De paraigues dins sa neu
D´arbres tan indiferents, de rellotges aturats
D´impossibles sentiments
Sa tristesa
S´alegria
Sa tristesa