La Pere-Joana

És blanca com l’arrop,
ampla com l’estornell,
té cara de mula guita
i orelles de matxo vell.
La Pere-Joana, quan anava pel poble,
la Pere-Joana, i això ho té provat,
la Pere-Joana, quan anava pel poble,
més tessa que un orgue, vestit de soldat.
Els tacons de mitja vara,
els monyos com a castells
fan la figura tan rara
que pareixen fumarells.
La Pere-Joana, quan anava pel poble,
la Pere-Joana, i això ho té provat,
la Pere-Joana, quan anava pel poble,
més tessa que un orgue, vestit de soldat.
La Pere-Joana bevia
en un cànter foradat,
per més que obria la boca
li caïa pel forat.
Pere-Joana, tin-te dreta,
tin-te dreta i no cauràs,
que si es trenca la branqueta
culadeta pegaràs.
La Pere-Joana, quan anava pel poble,
la Pere-Joana, i això ho té provat,
la Pere-Joana, quan anava pel poble,
més tessa que un orgue, vestit de soldat.
Les xiques de Benigànim
són altes i pesen poc,
tenen la cua de palla
i no hi ha qui els pegue foc.
La Pere-Joana, quan anava pel poble,
la Pere-Joana, i això ho té provat,
la Pere-Joana, quan anava pel poble,
més tessa que un orgue, vestit de soldat.
Ma mare em diu bandereta,
jo li dic que té raó
perquè totes les banderes
van davant la processó.
Carabassa m’han donat,
jo l’he presa per meló,
més val menjar carabassa
que dormir en la presó.
La Pere-Joana, quan anava pel poble,
la Pere-Joana, i això ho té provat,
la Pere-Joana, quan anava pel poble,
més tessa que un orgue, vestit de soldat.