Lliure Com L'aire

Com un objecte estrany, caient a l’infinit
Buscant el meu espai, segueixo el meu instint
He de sortir d’aquí…
Lluny de mi, un sol cremant l’horitzó
Desdibuixant els terrats
Vull fugir, creuar nedant tot l’estany
I quan sigui aquí vull que arribi l’abril
Que els sentits se’m disparen i el dia és cada cop més llarg
Com un iceberg que se l’emporta el vent…
Lliure com l’aire, desafiaré la sort
No seré un hostatge…
D’on som? On anem? Tirem endavant
Que avui et miro i sento coses que no havia sentit mai…
Com un planeta estrany, perdut a l’infinit
No importa el que jo sóc, importa el que jo faré
Nota aquest sol i tanca bé els ulls
Com a segona pell, la que es toca amb l'ànima…
Deixo la ment en blanc, veig un espiral
No tornaré a ser un covard, avui seré valent
Cap més pas enrere, no…
Començo a emprendre el vol, cada cop més alt
Fins on es perd el mal…
Lliure com l’aire, desafiaré la sort
No seré un hostatge…
D’on som? On anem? Tirem endavant
Que avui et miro i sento coses que no havia sentit mai…
Sóc dins del laberint, dibuixa una sortida
O moriré aquí dins…
Agafa’t bé, no tinguis por
I agafa’t fort, que no estem sols
Deixo la ment en blanc, veig un espiral
No tornaré a ser un covard, avui seré valent
Cap més pas enrere, no…
Lliure com l’aire, desafiaré la sort
No seré un hostatge…
D’on som? On anem? Tirem endavant
Que avui et miro i sento coses que no havia sentit mai…