Garrote Vil

No sé què'm passa, no sé què tinc,
però sempre’m va al darrere un parell de guàrdia civils.
Nant de vacances, sento un toc-toc,
mentre’m liava al cotxe lo Bob Marley de la son.
«Salga del coche, haga el favor»
Però de sobte sona’l mòbil de la sort.
«Aguarde, tengo que contestar»
I quan lo tio penja la maria s’ha esfumat.
La Guàrdia Civil és un garrote vil,
fills i néts dels feixistes de la Guerra Civil.
La Guàrdia Civil és un garrote vil,
fills i néts dels feixistes de la Guerra Civil.
I un dia al poble, tornant de nit,
me trobo a la rotonda aquell patrol maleït.
Per sort los guipo ia des de lluny
i m’amago la bossa de maria a l’entrecuix.
Lo picoleto me fa sortir
me diu acotxa’t! «A ver qué llevas ahí».
Se sent la bossa que fa cric-crac,
però al final m’ascapo li dic que porto panyal!
La Guàrdia Civil és un «garrote vil»
fills i nets dels feixistes de la Guerra Civil
La Guàrdia Civil és un garrote vil,
fills i néts dels feixistes de la Guerra Civil.
Estic anganxa’t al carajillo
Estic anganxa’t al carajillo
Estic anganxa’t al carajillo…