Amics dels Cirerers

Trencant-nos fèmurs l’un a l’altre
sense fer-ho expressament.
És l’errònia simbiosi
en la que hem entrat de ple.
Tant amor cert que s’encerta
i tan poca conjunció.
Cremen fort les margarides
que eren totes de cartró.
De debò que jo t’estimo
i sé que tu a mi també,
prô això ja no és comestible.
Això ja són esbarzers.
Mantenint la compostura.
Recosint els descosits
delineem les noves guies
per no ser desagraïts.
Per poder seguir veient-nos
que això nostre ha estat molt bé
i no perdre l’esperança
de ser amics dels cirerers.
Prô seguim trencant-nos fèmurs
sense fer-ho expressament.
És l’errònia simbiosi.
Algun dia n’aprendrem.