”La Medecina”

A la presó estava Bernat Metge
Era el seu tercer empresonament
I per passar el temps distretament
Es dedicà a fer certes receptes
De gran valor. Era l’any del Senyor
De mil tres-cents noranta-set, o vuit
Quan va escriure aquesta «medecina»
Que serveix per no curar res de res
«Medecina» feta per en Bernat
Metge apropiada a tot mal:
Vós pendreu un badall d’estornell
E dues onces de besturri
Mesclat ab un poc de gingurri
E dos diners de baquiqueu
Si voleu haver un «m'ameu»
Molt més ne valdrà composta;
E puix pendreu una almosta
De fum de palla remullada
Però feu que tota vegada
Hi sia present En Ganet;
E feu-ho passar en lloc net
Cobert ab un tarararat;
E puix sia polvoritzat
E passat per un prim cedaç!
E si hi mescleu arriboràs
Millor sabor hi trobareu
Ulls de moscats hi mesclareu
E dos quarts de bon baldufai
E dels cabells d’En Mardufai
Ab los queixals de Gedeon;
E de la barba d’Absalon
Hi mesclareu, ab un pipiu;
E si llàgremes de Daviu
Podeu trobar, no us sien cares
E, puix, hajau dos pans de mares
Que sien ben secats al sol
Si mestre Bernat Oriol
Vos vol prestar la gramalla blanca
Quítia serà tantost, e franca
De tot mal la vostra persona;
E si mestre Germà vos dóna
Un tros de la gramalla groga
Feu-ho tot picar ans que ploga
Ab los materials prop dits
Los quals sien tots confegits;
E puix sia’n fet lletovari
Que al món no hi sé altre contrari
Que el vostre mal faça fugir