Inici de Càntic en el Temple

Ara digueu: «La ginesta floreix
Arreu als camps hi ha vermell de roselles
Amb nova falç comencem a segar
El blat madur i amb ell, les males herbes.»
Ah, joves llavis desclosos després
De la foscor, si sabíeu com l’alba
Ens ha trigat, com és llarg d’esperar
Un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots
Per retornar-vos el nom de cada cosa
Perquè seguíssiu el recte camí
D’accés al ple domini de la terra
Vàrem mirar ben al lluny del desert
Davallàvem al fons del nostre somni
Cisternes seques esdevenen cims
Pujats per esglaons de lentes hores
Ara digueu: «Nosaltes escoltem
Les veus del vent per l’alta mar d’espigues»
Ara digueu: «Ens mantindrem fidels
Per sempre més al servei d’aquest poble»