No Pot Mostrar Lo Món Menys Pietat

No pot mostrar lo món menys pietat
Com en present dessobre mi pareix:
Tota amor fall sinó a si mateix
D’enveja és tot lo món conquistat
Hom sens afany no vol fer algun bé:
¿com lo farà contra si ab gran cost?
Cascun cor d’hom jo veig pus dur que post:
Algú no es dol si altre null mal té
Lo qui no sap no pot haver mercè
D’aquell qui jau en turment e dolor;
Doncs, jo perdon a cascú de bon cor
Si no son plant del que mon cor sosté
Secretament, ab no costumat mal
Ventura em fa sa desfavor sentir
D’amor no em clam: si bé em porta a morir
Bé i mal passats, jo en reste cominal
Altre socors de vostra amor no em val
Sinó que els ulls me demostren voler
Ne res pus cert de vós no puc saber
Ans, si més cerc, per ser content no em cal
Jo veig molt hom sens amar ser amat
I el mentidor tant com vol és cregut
E jo d’amor me trop així vençut
Que dir no pusc quant só enamorat!
Amor, amor, un hàbit m’he tallat
De vostre drap, vestint-me l’espirit:
En lo vestir ample molt l’he sentit
E fort estret quan sobre mi és posat