Així Com Cell Qui en Lo Somni Es Delita

Així com cell qui en lo somni es delita
E son delit de foll pensament ve
Ne pren a mi, que el temps passat me té
L’imaginar, que altre bé no hi habita
Sentint estar en aguait ma dolor
Sabent de cert que en ses mans he de jaure
Temps d’avenir en negun bé em pot caure:
Aquell passat en mi és lo millor
Del temps present no em trobe amador
Mas del passat, que és no res e finit
D’aquest pensar me sojorn e em delit
Mas, quan lo perd, s’esforça ma dolor
Sí com aquell qui és jutjat a mort
E de llong temps la sap e s’aconhorta
E creure el fan que li serà estorta
E el fan morir sens un punt de record
Plagués a Déu que mon pensar fos mort
E que passàs ma vida en dorment:
Malament viu qui té lo pensament
Per enemic, fent-li d’enuigs report
E, com lo vol d’algun plaer servir
Li’n pren així com dona ab son infant
Que, si verí li demana plorant
Ha tan poc seny que no el sap contradir
Plena de seny, quan amor és molt vella
Absença és lo verme qui la guasta
Si fermetat durament no contrasta
E creure poc, si l’envejós consella