Sobre la por

Mig perdudes les paraules
Les coses mig amagades
I els homes meitat gest, meitat silenci
Per camps i ciutats, la por
Va fent callar una a una
Les veus dels vius i dels morts
I els homes meitat gest, meitat silenci
Però no pot ser sempre
Però no és per sempre
Però no serà sempre
També som vida nosaltres
Amb els nostres silencis
I les nostres paraules
Amb les nostres cases fetes
De treball i d’esperances
Mig perdudes les paraules
Les coses mig amagades
I els homes, i els homes, i els homes…