A força de nits

A força de nits
M’estimo la vida
I d’ella en vaig fent
La millor amiga
A cop de veritats
A cop de mentides
Un poc em fa mal
Un poc em fascina
A força de nits
Invento les albes
Que cada matí
Desvetllen la plana
I espero el seu crit
Que em digui «és ara»
Per ser al seu costat
Si serveixo encara
I mentre, aprenc
El preu d’un anhel
L’espasme del plor
L’alfabet del crit
I així faig del temps
El meu aliat
Que cada segon m’acosta al demà
A força de nits
Envejo el nou dia
Malgrat els botxins
De raons i de vides
No oblideu cap nom:
Caldrà fer memòria
Per no repetir
El pas d’una història