Digué L'Amat a L'Aimador

Digué l’Amat a l’Aimador:
-Quina és la nit de més foscor?
-La vostra absència
-Quin és el jorn de més claror?
-Vostra presència.
D’amor plorava l’Amic
I del turment se planyia
Cridava a son Estimat
Per veure si el gojaria
Tantost l’Estimat l’oí
Feu-li dolça companyia
Com més ell se li acostava, més el turment li creixia;
Com més hi anava creixent
L’amorosa malaltia
Més dolçament l’Estimat
De ses llangors el guaria.
«Alegris mon Amat
-l'Aimador li escrivia-
D’ell és ma voluntat
Seva és la vida mia.
De vostra amor mai n’isc
I encara vos enyoro;
Per Vós és que jo visc
Per Vós és que jo moro".