Els Veremadors

Pels voltants de setembre
Abans que arribi el fred
Compren el seu bitllet
Pel al tren de l’esperança
I els hem vist allunyar-se
Amb la maleta a coll
Caminant per un moll
De l’estació de França
Potser té quatre soques
Perdudes en un camp
Potser no té ni un pam
Potser no té ni un poble
I dels fruiters del Segre
Se’n va a arrancar el cotó
O a esporgar, i quan no hi ha
Res més, fa de manobre
Són gent de l’Aragó
De l'Àfrica i del Sud
Els veremadors
D’altres van a altres terres
Abandonant un tros
Eixut i pedregós
Que els va deixar el pare
Un tros on dia a dia
Es van deixar la pell
On es varen fer vells
Quan no era el temps encara
Un tros de llonganissa
Un rosegó de pa
I un glop de vi farà
Més curt el seu viatge
Cadascú amaga un somni
Cada qual té un accent
Però tota aquesta gent
Parla el mateix llenguatge
L’idioma del peó
Senzill, dur i a preu fet
Dels veremadors
I des que el sol s’aixequi
Fins que l’amagui el cim
Tallar i tallar raïm
D’uns ceps que són d’un altre
I a la nit s’arrepleguen
Per maleir el destí
La palla del coixí
Que els va menjant la galta
I a l’hivern cap a casa
Amb quatre duros que
Han de donar-los el que
No dóna el camp del pare
Fins l’any que ve, que tornen
Amb la maleta a coll
A caminar pel moll
De l’estació de França
Són gent de l’Aragó
De l'Àfrica i del Sud
Els veremadors