El Drapaire

Sempre de matí
Fes sol o plogués
Malgrat el fred o la boira
De carrer en carrer
Sentíem cridar:
«Dones, que arriba el drapaire»
Com cada matí
Et vèiem venir…
Duies un sac a l’esquena
Un puro apagat, un «trajo» estripat
La boina i les espardenyes
Sempre venies seguit
Per un ramat de canalla
Eres tota una atracció
Tu, el teu sac i la cançó…
Sóc el drapaire
Compro ampolles i papers
Compro draps i roba bruta
Paraigües i mobles vells…
Sóc el drapaire
Els marrecs anaven cantant
«Ja m’esteu emprenyant massa
No us ha dit la vostra mare
Que jo sóc l’home del sac?»
I així fins la nit
De carrer en carrer
I de taverna en taverna
Amb els teus papers
I el cos ple de vi
Tornaràs a casa teva
I tornes feliç
Car tot ho has comprat:
El peix, el vi i una espelma
I un bocí d’amor
Que et deu haver dat
Qualsevol bandarra vella
Mai no tens temps per a pensar
A dormir. Bufa l’espelma
I l’endemá, a voltar el món
Tu, el teu sac i la cançó…
Sóc el drapaire
Compro ampolles i papers
Compro draps i roba bruta
Paraigües i mobles vells…
Sóc el drapaire
Els nens segueixen cantant
«Ja m’esteu emprenyant massa
No us ha dit la vostra mare
Que jo soc l’home el sac?»