Sena

on ens a portat la corrent,
vam intentar creuar un riu de pedres,
fem que parega un accident
i no direm per quin motiu vam saltar del tren
tot és nou, tot és
tot és gran, molt més
del laberint vam dibuixar l’eixida
La ciutat q no ens estima
no se quantes hores hem guanyat
se que augmenta la pressió
cada instant que passa
riu-te com si no hagueres tastat encara la decepció
creuarem la ratlla
Ja no ens fa cap por
(em perdut la por, em perdut la por)
no entendre el món
Creus que algún dia tornarem
creus que algú deixarà la llum encesa
en un instant decidirem
tots els camins que em descartat penjen dels nostres peus
M’equivocaré
Saps si encertaré
si el laberint mostra la seua eixida
deixarem que tot fluisca
no sé quantes hores hem guanyat
sé que augmenta la pressió
cada instant que passa
riu-te com si no hagueres tastat encara la decepció
creuarem la ratlla
Ja no ens fa cap por
(hem perdut la por, hem perdut la por)
no entendre el món
(Deixar-se portar, és el més sensat quan no vols guanyar només avançar)x2
Si respirem amb tranquilitat
Arranquem tot el que ens fa mal
Llavors haurem guanyat
Haurem rentat el fang,
tot es camí d’es d’ara
tot es camí d’es d’ara
el riu ens portara
al refugi que hem imaginat
LA NOSTRA CIUTAT!