Foc

Des de les mines tristes a ciutats de carbó
Ens han cremat els llibres i ens han clavat la por
Hem caminat pels segles, hem navegat pels anys
Amb sorra a les sabates i amb pedres a les mans
Hem fet caure nissagues, hem escalfat l’hivern
I amb torxes i fogueres hem fet glaçar l’infern
Vam prendre la Bastilla amb els nostres ferits
Xiulant les guillotines als carrers de París
Els pobles s’aixequen, els barris desperten
I a cops de mitjanit fan sortir el sol
Sents clara la crida, et cou la ferida
La teva vida és en joc. Pren aire i crida: foc!
El pa que no teníem el vam prendre dels rics
Vam prendre Barcelona l’estiu del trenta-sis
I dels crits de la selva als xiscles de l’oblit
Totes les veus gemeguen; ha començat la nit
Ens van sembrar misèries, ens van sembrar terrors
I ara enmig de les cendres veuran com creixen flors
El nostre món desperta, desperta el nostre món
I entre reixes que cauen, el seu pitjor malson
Els pobles s’aixequen, els barris desperten
I a cops de mitjanit fan sortir el sol
Sents clara la crida, et cou la ferida
La teva vida és en joc. Pren aire i crida: foc!
Creuant deserts, creuant fronteres
Creuant el mar, creuant el mar
Creuant el cel, creuant tempestes
Creuant el mar, creuant el mar
Els pobles s’aixequen, els barris desperten
I a cops de mitjanit fan sortir el sol
Sents clara la crida, et cou la ferida
La teva vida és en joc. Pren aire i crida: foc!