Irreductibles

Aquesta és la vida que visc
Aquest és el món que jo veig:
Sound System precari, el so del proletari
Vius a l’extraradi, de qualsevol barri
El foc de Paris ja està aquí
De nou ho encendrem per la nit
Cridant les paraules que criden justícia
Justícia dels pobles pels pobles que trien
Que trien la veu per triar
Que trien la lluita endavant
Parlem una llengua que és universal
Parlem amb la llengua del poble aixecat:
Insubmisos, insubmises
Coratge d’acer, obrers del metall;
El foc de l’orgull, orgull del metall
Som irreductibles, això som i això serem, ho hem demostrat
Som irreductibles, això som i això serem, no canviarem
Mai canviarem
Mirant els carrers ho sabrem
Podrem comprendre el perquè:
Caixes d’estalvis que mai no tindrem
Drogues i atur; el nostre futur
Hi ha fossars sencers com ciutats
I ciutats que semblen fossars
Ens roben la vida i no ens deixen més
Res més que el no res, repressió només
Cadenes i murs aixecats
Justícia podrida, ja ho saps
Tanquem casals, obren presons
Escolta la veu de les noves cançons:
Amnistia, amnistia
No tornen enrere
Visca la Terra antifeixista!