Quan Tornis. Quan Marxis

Quan tornis oblidaré txacolís i bilis i els «txikis» dormiran factoritzant
polinomis
S’enfotran dels Lunnis. No creuran en infortunis. Què importarà si peixos o
gèminis si són ells mateixos
Quan tornis passaré d’exilis, passatgers a altres domicilis i cremaré aquest
folis
Els meus designis seran els teus dominis, en aquesta fosca metròpolis cremarem
tots els «andamis» (boom)
Respectarem els avis, a què treu cap no escoltar els savis. Et rebentaràs el
cap de tant fumar cànnabis
Quan tornis el fum de les fàbriques seran núvols de sucre
I acabarem amb el camí que traça la seva avarícia pulcra, i que acaba al seu
sepulcre
Fer el mediocre per mi quan tornis, tornarà a ser tan sols un simulacre
La lacra àcrata deixarà de ser sacra a l’acte pel teu gust i pel teu olfacte,
els teus ulls i el teu tacte
Quan s’ofegui la pena i la misericòrdia, quan tornin els nervis i l’energia del
primer dia
I la teva història no et recordi a la fúria ni a la luxúria sinó una mútua
tutoria
Quan tornis de la cúria i t’enfrontis a la perpètua set de completesa que
calmes quan oblides la penúria
Quan cada segon esdevingui una centúria i recordis els ulls de la mare quan
moria
Quan tornis no em tiraré el rotllo de menjar-me el coco i si ho comento amb
algú serà només si em desboco
Si trenco tot el que toco jo ja no ho sento, i si la marca de Petrarca no se’m
nota, no ho lamento
La Divina Comèdia de sempre: muntar-me la peli amb un renaixentista del rap
rotllo Guido Guinizzelli:
El Rodrigo. Els dos al Keli = Crew mai trista. Si una amiga ens defenestra
sortirem fent l’escapista (lalalala)
Sempre ens quedarà de Juana Chaos, és no fer les paus amb els que ens han estat
donant pel cul tota la vida, sempre!
Sempre fins i tot quan tornis i t’adonis que si et lies amb gripaus no es
tornen prínceps (mentida!)
Quan tornis, tranqui, sempre ens quedarà París i el funky, fer el punky cada
nit quan la festa no arranqui, però
Fins al cony de tu perquè no hi ha qui t’entengui: si m’obro perquè m’obro si
em tanco que no em tanqui
Quan tornis em cridis m’arrenquis la pupil·la i I’iris quan em miris profanarem
el cementiris
Llavors t’adonaràs que necessites enyorar i enyoraràs somniar i cantar i
llavors serà quan marxis
Quan marxis no ofegaré les penes en alcohol. Brindaré quan caigui el sol amb el
cant de la sirenes
La mar serena com la son d’un nen al bressol no caldrà condol perquè sempre
estarem de «verbena»
Quan marxis de tu no guardaré ni un trist record descobriré el tresor de diària
subtilesa
Aguantant sobre els col·legues com a contrafort, buscaré confort d’acord amb la
meva riquesa
Quan marxis no faltaran peces del puzzle, sortirem del bucle i desfruitarem del
«cuore»
Com Tonino Carotone «yo me cago en el amore. ole!» No és folklore que es
hardcore
Quan marxis, el carrer tornarà a tenir color i canviaré el gris per l’olor de
la tardor
Que deixarà les fulles al terra i pensa que després de cada guerra també hi ha
una primavera
I jo a la meva «vera» no hi haurà «penita pena» en un món sense fronteres ni
banderes, ja no caldran
Només caldran les veles per aprofitar el vent que bufa en un món sense tuteles.
Perquè vols peles? Eh?
Quan marxis farem real allò que anheli. Seguiré les regles del joc de Gioconda
Belli
Farem tractes com Mario Benedetti i canviarem el final d'"Els Invisibles"
de Ballestrini
Quan marxis, tot prendrà un altre rumb. Acabarem amb el betum que pinta vides
de mentides
Cicatritzaran les ferides i en resum està escollida la sortida que marca el
punt de partida
No cantaré per alegrar el meu món, quan marxis, «cielito lindo».
A mi ja no em caldran «mariatxis»
Perquè viatgis on viatgis tindràs records fantàstics de tots els moments màgics
on els somnis eren praxis
Pena i tristor ja no rimen amb «quan marxis». Estic buit de buidor i no gasto
records nostàlgics
Pensis el què pensis ja no ens matarà el silenci. La música i la passió no son
pas amants dels necis
Quan marxis i aixequis la vista fent l’equilibrista per la via sentiràs que
pots fer el que vulguis
Llavors t’enyoraràs Gretel i somiant amb el teu Hansel llançaràs molles de pa
pensant en quan tornis
Quan tornis em cridis m’arrenquis la pupilla i l’iris quan em miris profanarem
els cementiris
Llavors t’adonaràs que necessites enyorar i enyoraràs somniar i cantar i
llavors serà quan marxis
Quan marxis i aixequis la vista fent l’equilibrista per la via
Quan tornis, em cridis, m’arrenquis, la pupilla, iris
Quan tornis em cridis m’arrenquis, la pupilla, iris
Quan marxis i aixequis la vista fent l’equilibrista per la via
Quan tornis