L'Àguila Negra

Un bon dia, o potser una nit
Prop del mar jo m’havia adormit
Quan, de cop, el cel s’omple de llum
I un ocell negre surt sense venir d’enlloc
Lentament, les ales bategant
Lentament, ell anava girant
Prop de mi, el batec s’acabà
I, com caigut del cel, l’ocell es va aturar
Els ulls eren de color robí
I les plomes de color de nit
I al seu front, mil raigs de to suau
L’ocell, rei coronat, portava un diamant blau
Amb el bec la cara em va tocar
El seu coll em vaig trobar a la mà
Fou llavors que jo vaig saber qui
Imatge del passat, volia tornar amb mi
Bon ocell, porta’m amb tu al país
D’altres temps, sigues el meu amic
Com abans, en somnis clars d’infant
Estels i més estels collirem tremolant
Com abans, en somnis clars d’infant
Com abans, damunt d’un núvol blanc
Com abans, tu i jo el sol encendrem
I a l’illa del record la pluja llançarem…
L’ocell negre tombà els ulls al sol
Cap al cel tot d’una emprengué el vol