Amb Tots Els Petits Vicis

Amb tots els petits vicis
Adult et consideren
I com qui deixa ploure
Vas traspassant els límits
De més de tres edats
Com és l’absurd qui mata
I mai a qui voldries
Com que no veus el canvi
Com passen tantes coses
Sense que t’ho consulten
Et creus, oh miserable
Que el temps ja no existeix
Podries ser ja pare
Si molt t’obliguen penses
Et mires a l’espill
I sempre et veus més lleig
Que no ha passat la vida
D’adolescent et sembla;
Amb tots els petits vicis
La sents molt més present
Et creus, oh miserable
Que el temps ja no existeix
A mort ací és la vida
D’una manera lenta
I lluites junt amb altres
I et negues a mil coses
I sempre et sembla poc
Com és l’absurd qui mata
I mai a qui voldries
Com que no veus el canvi
Com passen tantes coses
Sense que t’ho consulten
Et creus, oh miserable
Que el temps ja no existeix