Andreu, Amic

Andreu, amic, torsimany de metalls
D’on ha vingut la força i la vida
Que retrobem en la teua escultura
Dels ponts del riu i de les pedres velles
Dels clars matins, de la llum dels baladres
Dels teus dos peus de passejades dòcils
Carrers estrets i espais poc metafísics
Tot l’entrellat d’una ciutat difícil
Indiferent i secularment puta
Del llom del gos la majestat domèstica
L’angle feroç de vertical segura
Essencials virginitats remotes
Andreu, amic, torsimany de metalls
Eròtic cast de fusta ben antiga
Arribes tu on la paraula es trenca
De ferro vell i de mesura insigne
-germans de crit- t’he fet aquest poema
Andreu, amic, torsimany de metalls