Esclaus DE La Modernitat

Som esclaus dels nostres temps
I així reeixim despertant
En somnis sense dignitat
Per bens banals tan desitjats
No prou brau és l’esperit d’aquells
Qui desfugen nous destins
No prou valents son aquells que
Remunerats són des del menyspreu
Moltes foren les virtuts que amagaren altres ulls
Els de l’espectacle opressor
Que ens tem i cohibeix per por
Encadenats a la causa
Temptació i possessió dictaminen els valors
Esclaus dels nostres bens
En tant que tenim
Tan dignes ens convertim
Esclaus en l’esperit
Runes en queden del dubte moral
Educats per no sentir
L’alè de l’engany ens complimenta
Anant i venint
Som esclaus del nostre esdevenir
El dibuix de l’espiral dels descens definim
Sedats, adormits i de braços creuats
Enfonsant-nos en la mediocritat
Esperant el crit del destí
I és que el temps és lent
Però pas a pas, va facturant
Són els paranys del benestar
Aqui no hi ha lloc per herois
Només per als que abaixen el cap
Com va sent de trist costum
Noves oportunitats haurem obviat
Ments lliures, si, però en gàbies d’or
Som esclaus de la modernitat