Foc a l'obaga!

Pinta’m deltes embruixats
Camps de claror
Per entre cors d’arbres antics
Pinta’m nervis de fulles blaves
Túnels de bogor
Per entre llums de teixits d’argent
Dóna'm claus i oxidades puntes
Vèrtex d’energia
Per entre nits furgar la vida
Sento la lluna a les espatlles
I estel al cim del cap
Que m’ofeguen els distrets
Pensaments que m’entrebanquen
Tinc bastons en rodes properes
Circulars d’actes impunes
Lluents diapositives
Fetes, sempre, de nit
Sempre en nits d’anhels creixents
De prohibits desordres còsmics
Quan la lluna destapada
Xiscla més que aquella dansa
De sirenes de barjaules
Que de força omplen futurs