Caramelles

Jo feia caramelles els diumenges al migdia
A Can Bellit la mestra ens deia que ens posssim rectes com penjant d’un fil
Els dilluns de Pasqua els nens amb barretina I faixa
Les nenes de pubilles, cantvem per les places I els carrers
I a mesura que creixem les hormones s’excitaven
Ms cremats que una bengala
Confonem rebel·lia amb distorsi
I amb quatre quintes ens criem els ms «punkis»
I els ms durs de la comarca
Tot I que rem els ms dolents de tots
Jo volia cantar, cantar
I si cal perdre-hi la veu en la passi d’un sol moment
On l’nic que m’importa s el present
La post-adolescncia ens atrap en el mestissatge
I amb ms voluntat que traa
Ens atrevem a mesclar tots els estils
I amb la innocncia prpia del autodidactes vam cometre mil errades
I d’alguna en vam aprendre la lli
Jo volia cantar, cantar
I si cal perdre-hi la veu en la passi d’un sol moment
On l’nic que m’importa s el present
Cantar, cantar
I si cal perdre-hi la veu en la passi d’un sol moment
On l’nic que m’importa s el present
Caramelles I sardanes, borratxeres I guitarres
Els anys posen a prova el nostre afany
Per mentre no ens fallin les cames, seguirem cantant amb ganes
Ja que s aix el que ens fa tirar endavant
Caramelles I sardanes, borratxeres I guitarres
Els anys posen a prova el nostre afany
Per mentre no ens fallin les cames, seguirem cantant amb ganes
Ja que s aix el que ens fa tirar endavant
Jo sols volia cantar, cantar
I si cal perdre-hi la veu en la passi d’un sol moment
On l’nic que m’importa s el present
Cantar, cantar
I si cal perdre-hi la veu en la passi d’un sol moment
On l’nic que m’importa s el present
On l’nic que m’importa s el present
… l’nic que m’importa s el present